DIABETIS I EMBARÀS

Qualsevol dona ha de tenir un seguiment i mantenir certes cures durant el seu embaràs, en el cas de les dones amb diabetis o aquelles amb diabetis gestacional han de tenir un major seguiment mèdic, abans (pregestacional), durant (gestacional) i després (lactància, maternitat) d’un embaràs, a més de tenir certes cures extres amb la diabetis durant aquest període.

L’ideal és que abans de quedar-te embarassada parlis i concretis amb el teu endocrí certs aspectes. El serà qui fixarà uns objectius glucèmics als quals arribar abans de l’embaràs, possibles canvis en les nostres pautes o el tractament i seguiment necessari en el cas de complicacions prèvies originades per la diabetis.

Els nivells de glucèmia alts i mantinguts durant l’embaràs poden afectar o provocar complicacions tant per a la mare com pel fetus; descompensacions glucèmica greus, macrosomia, malformacions en el fetus o avortaments espontànies són algunes d’elles. Aquestes complicacions no tenen per què aparèixer i evitar-les depèn en un alt percentatge de mantenir un bon control de la diabetis.

Avui dia l’evidència científica indica que les amenaces més importants per al fetus apareixen en el moment de la fecundació i les primeres setmanes de gestació. És per aquesta raó que la dona amb diabetis que desitja ser mare hauria de quedar embarassada en el moment més adient des del punt de vista de la diabetis: quan la futura mare es troba en “control metabòlic òptim”.

S’entén per control metabòlic òptim el registre d’uns valors de glucèmia a la sang propis d’una persona que no té diabetis, totes les hores del dia i tots els dies de la setmana de manera sostinguda. S’aconsella deixar les mesures contraceptives per donar pas a la concepció quan la HgAC1 és igual o, preferiblement, si és inferior a 6% (mai superior a 6,5%).