QUÈ ÉS LA DIABETIS?

La diabetis mellitus és una malaltia que es caracteritza per l’augment dels nivells de glucosa en sang perquè el cos no fabrica insulina.

Els tipus de diabètis més freqüents són:

La diabetis mellitus de tipus 1 també es coneix com a “diabetis mellitus insulinodependent (DMID)”

  • Sol aparèixer en la infància, l’adolescència i la joventut.
  • Apareix d’una manera brusca i s’agreuja ràpidament si no s’aplica el tractament adequat
  • En aquest cas el pàncrees presenta una ràpida i progressiva pèrdua de la capacitat per produir insulina, que és l’hormona que ajuda la glucosa a arribar a les cèl·lules.
  • Cal tractar-la amb insulina des del moment en què es diagnostica.

La diabetis mellitus de tipus 2 (DM2) també es coneix com a “diabetis mellitus no insulinodependent”

  • Acostuma a manifestar-se a partir dels 40 anys.
  • Pot passar desapercebuda durant força temps, cosa que en dificulta el diagnòstic i el tractament precoços.
  • Està molt condicionada per factors de tipus hereditari. Està lligada a un mal aprofitament de la insulina per part de l’organisme. I està associada sovint a obesitat, sedentarisme, hipertensió arterial i alteracions dels greixos a la sang.
  • El fet que d’entrada no calgui administrar insulina no vol dir que, en l’evolució de la malaltia, no pugui arribar a ser necessari.
  • La DM2 és cada cop més freqüent. Tant és així que, segons l’OMS, constitueix una de les pandèmies del segle XXI.

La diabetis gestacional

És la hiperglucèmia que es pot presentar durant l’embaràs en dones que prèviament no tenien diabetis. Aquesta situació apareix en, aproximadament, el 10% de les dones embarassades.

Durant l’embaràs, l’organisme de la mare necessita augmentar les reserves d’energia, fet que s’aconsegueix amb l’augment de la producció d’insulina. Quan aquest augment no es pot produir de forma adequada, apareix la diabetis gestacional (DG).

Pot provocar en la mare una tendència a la diabetis amb posterioritat al part. També pot tenir implicacions per al nadó tot i que, amb uns controls intensius i l’aplicació immediata de mesures correctores, avui dia en el nostre medi són pràcticament inexistents.

Hi ha alguns factors que en faciliten l’aparició:

  • Edat superior als 30 – 35 anys
  • Obesitat
  • Antecedents de diabetis a la família
  • Diabetis gestacional en embarassos previs

La DG sempre s’ha de tractar. No fer-ho pot provocar problemes en el nadó (excés de pes i hipoglucèmia en néixer, entre d’altres) i en la mare (hipertensió arterial, diabetis franca, etc.).

Com que, almenys a l’inici, no presenta símptomes, per detectar-la es practica una anàlisi de rutina a totes les dones embarassades.

 

QUÈ ÉS LA INSULINA?

La insulina és una proteïna que funciona com a hormona i està fabricada per les cèl·lules beta dels illots de Langerhans, localitzats en el pàncrees.

La insulina és necessària per a ajudar a la glucosa (sucre de la sang) a entrar en les cèl·lules del cos i ser utilitzada per a produir energia. S’emmagatzema en el fetge i els músculs (en forma de glicogen) per a ser utilitzada més endavant i mantenir constants els nivells de glucosa en sang.

Quan ingerim aliments rics en Hidrats de Carboni com poden ser la pasta, verdura, làctics o fruita, el metabolisme transforma els HC en Glucosa, element essencial perquè les cèl·lules es puguin alimentar.

Si aquesta hormona no és fabricada, les cèl·lules no es poden alimentar i per tant es desencadenen tots els símptomes de la malaltia:

  • Polidípsia (molta set)
  • Polifagia (sensació de gana constant)
  • Poliúria (moltes ganes d’orinar)

Aviat farà només 100 anys que gràcies al descobriment de la insulina al 1921, la malaltia es va convertir en una patologia crònica i es van salvar milers de vides.

Si el nostre cos no produeix insulina, és necessari injectar-la diversos cops al dia abans de cada àpat perquè el cos pugui funcionar correctament.

Vies administració d’insulina:

A una persona se li diagnostica diabetis si:

  • El seu nivell de glucosa en sang és superior a 126 mg/dl quan es desperta, abans de menjar o beure, i després d’haver estat en dejú durant almenys 8 hores.
  • El seu nivell de glucosa en sang és superior a 200 mg/dl en qualsevol moment del dia (comprovat més d’una vegada).
  • Durant la prova de laboratori del test de tolerància oral a la glucosa (TTOG) els nivells de glucosa són iguals o superiors a 200 mg/dl en qualsevol moment durant les 2 hores que dura la corba.
 *Més Informació al apartat Tractament.

CONTROL DE GLUCOSA

Per controlar els nivells de glucosa cal fer ús d’un aparell anomenat Glucòmetre o mesurador de glicèmia capil·lar.

Aquest monitoratge del nivell de glucosa en sang ens indica si tenim un bon equilibri entre la pauta d’insulina, el menjar i l’exercici.

Aquest procediment cal fer abans de cada àpat i dues hores després. Els moments més comuns del dia són: abans de l’esmorzar, abans del segon esmorzar, abans del dinar, abans del berenar, abans del sopar i abans d’anar a dormir o tres hores després de punxar la insulina del sopar.

El pacient també haurà de mesurar de tant en tant el nivell de glucosa en sang a les 3 de la matinada, per detectar la possible hipoglucèmia sense símptomes. És possible que l’equip assistencial de diabetis aconselli mesurar el nivell de glucosa en sang a altres hores del dia com pot ser durant una activitat física.

 

Nivell ideal de glucosa en sang i HbA1c

Si els nivells de glucosa es troben en el nivell o franja ideal la major part del temps, això significa que la diabetis està ben controlada.

L’equip sanitari indicarà els objectius de glucèmia de forma individualitzada, tenint en compte les recomanacions internacionals.

 

HIPOGLUCÈMIA

La hipoglucèmia és la condició clínica que es produeix quan hi ha un baix nivell de glucosa en sang provocant una falta d’energia al cos que per funcionar. Per norma general es considera hipoglucèmia valors de glucèmia menors a 70 mg/dl. Per corregir aquesta situació cal actuar ràpid de manera que farem un control de glicèmia capil·lar i prendrem HC d’absorció ràpida.

Símptomes d’hipoglucèmia

Les persones amb diabetis experimenten una sèrie de sensacions com a conseqüència del descens dels nivells de glucèmia.

Els símptomes més comuns quan el nivell de glucosa en sang és baix són:

  • Debilitat o cansament
  • Tremolors
  • Pal·lidesa
  • Suor freda
  • Fam intensa
  • Mal de cap
  • Visió borrosa
  • Mareig, confusió o falta de concentració

 

Hipoglucèmia greu

Es considera que una hipoglucèmia és greu quan els símptomes inhibeixen la capacitat de reacció de la persona davant de la situació, i requereix de l’ajuda d’una altra persona. Això passa quan es presenta un nivell tan baix en sang que el cervell no té prou glucosa per funcionar adequadament.

 

Els símptomes d’una hipolucèmia greu són:

  • Absència de la capacitat per ingerir aliments pèrdua de consciència o convulsions.

Com actuar

Quan una persona es troba inconscient o presenta una convulsió, està prohibit donar aliments per boca. En aquests casos s’ha d’injectar un medicament anomenat glucagó.

El glucagó augmenta els nivells de glucosa en sang i facilita recuperar el nivell de consciència. Si no es recuperés, s’ha d’acudir a urgències.

El glucagó ve en un kit de plàstic de color taronja que conté el glucagó en pols i xeringa pre – omplerta amb dissolvent per a solució injectable.


HIPERGLUCÈMIA

La hiperglucèmia o nivell de glucosa elevat en sang està causada per l’acumulació de glucosa en el torrent sanguini. El nivell de glucosa pot augmentar de manera transitòria després d’un menjar ric en hidrats de carboni i habitualment pot ser asimptomàtic.

No obstant això, quan els nivells de glucosa a la sang es mantenen elevats a causa de la manca d’insulina, els nivells de cetones en sang s’eleven.

El nivell de glucosa en sang es considera elevat quan és superior a 250 mg/dl. Per això si es detecten nivells superiors a 250 mg/dl de forma mantinguda és important comprovar els nivells de cetones en sang o orina.

Símptomes d’hiperglucèmia

  • Nàusees i vòmits*
  • Cansament i somnolència, irritabilitat*
  • Dolor abdominal o gana
  • Infecció per fongs
  • Llavis i llengua secs, visió borrosa

* Si el pacient presenta alguns d’aquests símptomes i a més el cor li batega ràpidament, respira profundament, ràpid i es troba somnolent, cal trucar immediatament a l’equip de la unitat de diabetis i/o anar a urgències, ja que pot patir cetoacidosi diabètica. La cetoacidosis diabètica és una urgència mèdica.

 

  • Font: Canal Salut. http://canalsalut.gencat.cat/ca/inici/
  • Font: Guia Diabetis Tipus 1. https://www.diabetes-cidi.org/es