TRACTAMENT:

Amb el tractament més adequat per a cada persona es busca mantenir el nivell de glucosa en sang (glucèmia) en els valors normals, és a dir que s’estigui en normoglucèmia, de forma sostinguda i el màxim temps possible. Un bon tractament aconsegueix normalitzar els nivells de sucre a la sang, evita a curt termini la presència de glucosa a l’orina (glucosúria), i redueix la set excessiva (polidípsia).

L’objectiu més important és evitar o retardar les complicacions de la malaltia que poden aparèixer a llarg termini. Si tot i així sorgeixen problemes de salut deguts a la diabetis, es buscarà el tractament més idoni per atenuar-ne les conseqüències. En definitiva, es pretén que la persona amb diabetis tingui una bona qualitat de vida, present i futura.

Mantenir la normoglucèmia facilita el bon control de la pressió Arterial (PA) i del nivell de colesterol en sang (colesterolèmia), i també ajuda a no augmentar de pes. Mantenir aquests factors dins dels paràmetres saludables contribueix a evitar complicacions.

Per tal que la persona amb diabetis prengui part activa en el seu tractament, són requeriments bàsics el coneixement de la malaltia, identificar els “senyals d’alerta” i saber com actuar davant de qualsevol eventualitat. Per aquesta raó, l’educació terapèutica és fonamental i inexcusable en les persones amb diabetis.

El tractament es basa en tres punts bàsics, que han d’estar en equilibri perquè interactuen contínuament entre ells.

 

 

Actualment, hi ha disponibles dos tipus de medicació: la medicació oral i la medicació injectable.

Els medicaments orals ajuden a regular la glucèmia. Són adequats en la diabetis de tipus 2 (no insulinodependent), quan amb la dieta i l’exercici físic no n’hi ha prou per regular el nivell de sucre a la sang. Cadascun d’aquests medicaments té una manera diferent d’actuar:

MEDICAMENTOS TIPO 2

  • Metformina: millora la sensibilitat dels teixits a la insulina.
  • Sulfonilurees: redueixen la concentració de glucosa a la sang perquè estimulen la secreció de la insulina del pàncrees; poden provocar una hipoglucèmia.Metformina: millora la sensibilitat dels teixits a la insulina.
  • Acarbosa: alenteix el pas de les fècules i els sucres des de l’aparell digestiu a la sang; no presenta el risc de provocar hipoglucèmia.

La medicació injectable es basa en la insulina, sola o combinada. La insulina és una hormona pròpia de l’organisme i necessària per a la vida. Quan en falta, cal donar al cos la que necessita. La insulina no és activa per via oral: no fa cap efecte per aquesta via. Per això s’ha d’injectar, ja sigui amb un xeringa o amb una ploma precarregada.

Els els metges ajuden als pacients a aprendre quanta insulina cal administrar-ne, com també el tipus, la quantitat i la freqüència d’administració.

És imprescindible en el cas de la diabetis de tipus 1, anomenada insulinodependent. Tanmateix, qualsevol persona amb diabetis del tipus 2 pot necessitar-ne al llarg de l’evolució de la seva afecció.

 

Es disposa en el mercat d’una gran varietat d’insulines amb diferents perfils farmacocinètics, gran varietat de sistemes d’administració, i diverses marques comercials. Això facilita la confusió entre elles i possibles errors de medicació. Per tal de prevenir-los és important conèixer els diferents tipus d’insulina, així com les característiques de cada una d’elles.

Les insulines es classifiquen:

  • Segons la seva estructura: insulines humanes i anàlegs d’insulina.
  • Segons la seva farmacocinètica: insulines d’acció ràpida, intermitja i perllongada.
    També es disposa de mescles d’insulines amb característiques farmacocinètiques mixtes. Les característiques farmacocinètiques de les insulines són les que condicionen el seu ús en la pràctica clínica. Es defineixen en el seu l’inici d’acció, el pic o efecte màxim i la duració de l’acció. Les diferències en la farmacocinètica determinen els règims d’administració i la posologia.
  • Inici d’acció: inici de l’efecte de la insulina.
  • Efecte o pic màxim: temps que tarda en assolir la màxima concentració o màxim efecte.
  • Duració de l’acció: període de temps en el que es manté l’efecte de la insulina.

Taula d’insulines i anàlegs

  • Font: Canal Salut. http://canalsalut.gencat.cat/ca/inici/
  • Font: Canal Medicaments. http://cedimcat.info/index.php?option=com_wrapper&view=wrapper&Itemid=356&lang=ca