SUPORT A LA RECERCA EN DIABETIS 2021

Donació de l'ADC a la investigacióL’ADC aporta un ajut de 14.000 euros per a la investigació en diabetis mitjançant la participació dels socis i sòcies.

Tres projectes d’investigació en diabetis dels grups de recerca de Catalunya del CIBERDEM opten a l’ajut. Només es pot votar un projecte, que és el que optarà al finançament.

Quin creus més interessant? Vota ja! Tens temps fins el 15 de febrer de 2021.

Els tres projectes finalistes a l’ajut amb les seves respectives informacions* són:

1) Metformina i GFD15: un vincle innovador per al desenvolupament de nous antidiabètics 2) Desenvolupament d’un sistema de pàncrees artificial intermitent per a pacients amb diabetis tipus 1 en tractament amb múltiples dosis d’insulina amb un sensor de glucosa a temps real 3) Obtenció de cèl·lules beta productores d’insulina a partir d’organoides pancreàtics humans
Més informació
  • Investigador principal: Manuel Vázquez Carrera
  • Unitat de Farmacologia. Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació,Universitat de Barcelona.
  • CIBERDEM

Malgrat els avenços que s’han produït en el tractament farmacològic de la diabetis mellitus tipus 2, els fàrmacs actualment disponibles per al seu tractament no aconsegueixen un control adequat de la malaltia, fet que impedeix millorar la morbimortalitat en aquests pacients. La metformina és el fàrmac més prescrit pel tractament de la diabetis mellitus tipus 2, però només es coneix parcialment quin és el mecanisme responsable de la seva eficàcia antidiabètica.

Recentment s’ha demostrat que la metformina redueix el pes corporal mitjançant l’increment dels nivells plasmàtics de la citocina anomenada GDF15. Estudis del nostre grup han demostrat que GDF15 té uns efectes similars als de la metformina, fet que fa pensar que aquest fàrmac podria reduir la glucèmia incrementant els nivells de GDF15. Disposem de ratolins que són deficients en GDF15 i en els quals volem estudiar si l’administració de metformina no redueix la glucèmia, a diferència del que faria en ratolins normals.

De confirmar-se aquest fet, podríem demostrar que GDF15 és una hormona clau per a l’efecte antidiabètic de la metformina. Això convertiria GDF15 en una diana per al desenvolupament de nous fàrmacs que incrementessin els nivells de GDF15 més potents i eficaços que la metformina per a tractar la diabetis mellitus tipus 2. De fet, encara que el desenvolupament d’un nou fàrmac és un procés llarg, complex i molt car, actualment estem desenvolupant diferents compostos que podrien incrementar els nivells de GDF15 i que també voldríem investigar gràcies a la concessió d’aquest projecte.

Més informació
  • Investigadora qui sol·licita l’ajut: Dra. Marga Giménez Álvarez. Cap de la Unitat de Diabetis de l’Hospital Clínic de Barcelona. Investigadora CIBERDEM.
  • Director del Grup: Dr. Josep Vidal Cortada.
  • Equip investigador:
    • Dr. Ignacio Conget Donlo: Investigador CIBERDEM adscrit al Grup de recerca CB07/08/0009, Director del Grup: Dr. Josep Vidal Cortada.
    • Dr. Josep Vehí Casellas: Investigador CIBERDEM adscrit al Grup de recerca CB17/08/00004, Director del Grup: Dr. Jorge Bondia Company.
    • Dra. Remei Calm Puig: Investigador CIBERDEM adscrit al Grup de recerca CB17/08/00004, Director del Grup: Dr. Jorge Bondia Company.

Consorci on metges, infermeres, enginyers, matemàtics i programadors que treballem junts buscant solucions tecnològiques que ajudin a les persones amb diabetis en la seva gestió, incorporant eines d’ajuda a la presa de decisions per millorar el control glucèmic i minimitzar els riscos d’hiper/hipoglucèmia, proporcionant una major seguretat i, conseqüentment, també una millor qualitat de vida.

Per aquest motiu, fa més de 10 anys que treballem plegats en la recerca de diferents algoritmes per aconseguir un sistema de pàncrees artificial dirigit a resoldre les situacions de control més difícils i en els casos més complexos (alta variabilitat, alt risc d’hipoglucèmia, infants i adolescents…). Una de les línies de recerca en les que estem treballant al llarg dels últims anys i que centra el projecte d’aquest ajut és la que va dirigida a traslladar aquests coneixements al tractament amb múltiples dosis d’insulina buscant incorporar la intel·ligència artificial i les eines de seguretat i reducció de riscos (minimització del risc d’hipoglucèmia, millora en la detecció de l’omissió de dosis d’insulina, eines per millorar el control davant l’exercici físic, sistemes d’alarma que permetin identificar el risc d’hipoglucèmia…).

En la proposta actual, el projecte INCLOC vol estendre els resultats i els beneficis incorporats als sistemes de pàncrees artificial a la teràpia amb múltiples dosis d’insulina i sensors de glucosa per tancar el cercle i que un software sigui capaç de guiar les accions manuals necessàries per obtenir els millors resultats en termes de control metabòlic, de seguretat i de qualitat de vida en les persones amb diabetis.

El projecte consta d’una primera part on es recolliran dades de monitorització contínua de la glucosa, dosificació d’insulina, activitat física i quantificació d’àpats de pacients amb diabetis tipus 1 i difícil control associat a variabilitat glucèmica o hipoglucèmia de repetició. Es modelitzaran els pacients i es testaran els algoritmes actuals en una cohort de pacients “virtuals”. Un cop integrades en el software les eines necessàries dirigides a aquesta població específica (mòdul dirigit a reduir el risc d’hipoglucèmia, mòdul dirigit a millorar el control durant l’activitat física, mòdul dirigit a millorar l’adherència al tractament), es presentarà la solució per tal de provar la viabilitat del sistema en situació de vida quotidiana en el context controlat que suposa un assaig clínic en aquest tipus de pacients.

D’altra banda, la nostra proposta contempla la realització d’un estudi pilot on la versió actual del software es testarà en 20 pacients amb diabetis en tractament amb múltiples dosis d’insulina i sensors de glucosa en situació de vida quotidiana amb l’objectiu d’avaluar la precisió d’aquest sistema en la prevenció i la predicció d’episodis d’hipoglucèmia nocturna.

Més informació
  • Investigador Principal: Montserrat Nacher Garcia, Hospital Universitari de Bellvitge-IDIBELL, CIBERDEM.
  • Co-Investigador Principal: Eduard Montanya Mias,Hospital Universitari de Bellvitge-IDIBELL-UB, CIBERDEM.
  • Investigador col·laborador: Meritxell Rovira Clusellas, CMRB-IDIBELL-UB

Antecedents. Una estratègia molt prometedora per a la cura de la diabetis tipus 1, i que també es podria aplicar a la diabetis mellitus tipus 2, és el reemplaçament de les cèl·lules beta productores d’insulina mitjançant un trasplantament. La poca disponibilitat de pàncrees de donants multiorgànics fa que el trasplantament tant de pàncrees o com dels illots que contenen les cèl·lules beta no pugui ser aplicat d’una forma general i, per tant, és necessari buscar fonts alternatives de cèl·lules productores d’insulina. Una de les opcions més interessants és l’obtenció a partir de cèl·lules mare del pàncrees que permetessin aconseguir una font il·limitada de cèl·lules beta. Es creu que les cèl·lules dels conductes pancreàtics podrien contenir cèl·lules mare que podrien madurar cap a cèl·lules beta, si bé l’existència i localització d’aquestes cèl·lules mare en el pàncrees humà adult és un tema controvertit.

Resultats previs obtinguts per la Dra. Rovira, investigadora d’aquest projecte, han mostrat diferències en les cèl·lules dels conductes pancreàtics de ratolí, i que hi ha diverses poblacions de cèl·lules que tenen diferent capacitat per a funcionar com a cèl·lula mare. Estudis molt recents, han demostrat aquesta diversitat de poblacions cel·lulars en conductes pancreàtics humans i han demostrat que també tindrien diferent capacitat per a madurar cap a cèl·lula beta. S’ha demostrat també que les cèl·lules dels conductes pancreàtics tenen la capacitat de formar organoides in vitro. Els organoides pancreàtics són agrupacions de cèl·lules mare que provenen dels conductes del pàncrees. Donat que, com s’ha mencionat anteriorment, les cèl·lules dels conductes pancreàtics són força diferents entre elles, és necessari identificar i separar aquelles cèl·lules que realment tinguin la capacitat de madurar cap a cèl·lules beta. Per tant, la nostra hipòtesi de treball és que en els conductes pancreàtics hi ha poblacions de cèl·lules amb diferent capacitat per a funcionar com a cèl·lula mare i per a madurar cap a cèl·lules beta amb capacitat per a produir insulina.

L’objectiu general del projecte és generar cèl·lules similars a les cèl·lules beta productores d’insulina a partir de cultius d’organoides pancreàtics. Objectius específics: 1) Estudiar l’existència de diferents poblacions de cèl·lules dels conductes pancreàtics humans. 2) Avaluar el comportament dels organoides formats a partir d’aquestes diverses poblacions cel·lulars, i en particular la seva capacitat per a créixer i per a madurar cap a cèl·lules productores d’insulina.

Metodologia: Els pàncrees humans s’obtindran de donants de pàncrees quan no siguin vàlids per a trasplantament. Els pàncrees es processaran i s’estudiarà la presencia de les diferents poblacions cel·lulars que s’han descrit en ratolins. També es separaran els conductes pancreàtics de diferent mida i es separaran les diferents poblacions cel·lulars identificades a l’objectiu 1 que es cultivaran per a donar lloc a organoides que aniran creixent durant vàries setmanes. S’estudiaran les diferències en el creixement i en les característiques dels organoides i es cultivaran amb uns medis específics que aportaran els senyals adequats per a que les cèl·lules progressin i madurin cap a cèl·lules beta. Al final del període de maduració s’avaluarà la presencia de proteïnes especifiques, com per exemple insulina. A partir d’aquests resultats es confirmarà quines són les poblacions de cèl·lules dels conductes pancreàtics amb més capacitat per a generar cèl·lules beta que es puguin utilitzar per a trasplantar.

*En cas de voler més detalls científics o de metodologia al respecte de les propostes d’investigació, es pot escriure un correu a adc@adc.cat.

Els tres projectes finalistes a l’ajut amb les seves respectives informacions* són:

1) Metformina i GFD15: un vincle innovador per al desenvolupament de nous antidiabètics
Més informació
  • Investigador principal: Manuel Vázquez Carrera
  • Unitat de Farmacologia. Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació,Universitat de Barcelona.
  • CIBERDEM

Malgrat els avenços que s’han produït en el tractament farmacològic de la diabetis mellitus tipus 2, els fàrmacs actualment disponibles per al seu tractament no aconsegueixen un control adequat de la malaltia, fet que impedeix millorar la morbimortalitat en aquests pacients. La metformina és el fàrmac més prescrit pel tractament de la diabetis mellitus tipus 2, però només es coneix parcialment quin és el mecanisme responsable de la seva eficàcia antidiabètica.

Recentment, s’ha demostrat que la metformina redueix el pes corporal mitjançant l’increment dels nivells plasmàtics de la citocina anomenada GDF15. Estudis del nostre grup han demostrat que GDF15 té uns efectes similars als de la metformina, fet que fa pensar que aquest fàrmac podria reduir la glucèmia incrementant els nivells de GDF15. Disposem de ratolins que són deficients en GDF15 i en els quals volem estudiar si l’administració de metformina no redueix la glucèmia, a diferència del que faria en ratolins normals.

De confirmar-se aquest fet, podríem demostrar que GDF15 és una hormona clau per a l’efecte antidiabètic de la metformina. Això convertiria GDF15 en una diana per al desenvolupament de nous fàrmacs que incrementessin els nivells de GDF15 més potents i eficaços que la metformina per a tractar la diabetis mellitus tipus 2. De fet, encara que el desenvolupament d’un nou fàrmac és un procés llarg, complex i molt car, actualment estem desenvolupant diferents compostos que podrien incrementar els nivells de GDF15 i que també voldríem investigar gràcies a la concessió d’aquest projecte.

2) Desenvolupament d’un sistema de pàncrees artificial intermitent per a pacients amb diabetis tipus 1 en tractament amb múltiples dosis d’insulina amb un sensor de glucosa a temps real
Més informació
  • Investigadora qui sol·licita l’ajut: Dra. Marga Giménez Álvarez. Cap de la Unitat de Diabetis de l’Hospital Clínic de Barcelona. Investigadora CIBERDEM.
  • Director del Grup: Dr. Josep Vidal Cortada.
  • Equip investigador:
    • Dr. Ignacio Conget Donlo: Investigador CIBERDEM adscrit al Grup de recerca CB07/08/0009, Director del Grup: Dr. Josep Vidal Cortada.
    • Dr. Josep Vehí Casellas: Investigador CIBERDEM adscrit al Grup de recerca CB17/08/00004, Director del Grup: Dr. Jorge Bondia Company.
    • Dra. Remei Calm Puig: Investigador CIBERDEM adscrit al Grup de recerca CB17/08/00004, Director del Grup: Dr. Jorge Bondia Company.

Consorci on metges, infermeres, enginyers, matemàtics i programadors que treballem junts buscant solucions tecnològiques que ajudin a les persones amb diabetis en la seva gestió, incorporant eines d’ajuda a la presa de decisions per millorar el control glucèmic i minimitzar els riscos d’hiper/hipoglucèmia, proporcionant una major seguretat i, conseqüentment, també una millor qualitat de vida.

Per aquest motiu, fa més de 10 anys que treballem plegats en la recerca de diferents algoritmes per aconseguir un sistema de pàncrees artificial dirigit a resoldre les situacions de control més difícils i en els casos més complexos (alta variabilitat, alt risc d’hipoglucèmia, infants i adolescents…). Una de les línies de recerca en les que estem treballant al llarg dels últims anys i que centra el projecte d’aquest ajut és la que va dirigida a traslladar aquests coneixements al tractament amb múltiples dosis d’insulina buscant incorporar la intel·ligència artificial i les eines de seguretat i reducció de riscos (minimització del risc d’hipoglucèmia, millora en la detecció de l’omissió de dosis d’insulina, eines per millorar el control davant l’exercici físic, sistemes d’alarma que permetin identificar el risc d’hipoglucèmia…).

En la proposta actual, el projecte INCLOC vol estendre els resultats i els beneficis incorporats als sistemes de pàncrees artificial a la teràpia amb múltiples dosis d’insulina i sensors de glucosa per tancar el cercle i que un software sigui capaç de guiar les accions manuals necessàries per obtenir els millors resultats en termes de control metabòlic, de seguretat i de qualitat de vida en les persones amb diabetis.

El projecte consta d’una primera part on es recolliran dades de monitorització contínua de la glucosa, dosificació d’insulina, activitat física i quantificació d’àpats de pacients amb diabetis tipus 1 i difícil control associat a variabilitat glucèmica o hipoglucèmia de repetició. Es modelitzaran els pacients i es testaran els algoritmes actuals en una cohort de pacients “virtuals”. Un cop integrades en el software les eines necessàries dirigides a aquesta població específica (mòdul dirigit a reduir el risc d’hipoglucèmia, mòdul dirigit a millorar el control durant l’activitat física, mòdul dirigit a millorar l’adherència al tractament), es presentarà la solució per tal de provar la viabilitat del sistema en situació de vida quotidiana en el context controlat que suposa un assaig clínic en aquest tipus de pacients.

D’altra banda, la nostra proposta contempla la realització d’un estudi pilot on la versió actual del software es testarà en 20 pacients amb diabetis en tractament amb múltiples dosis d’insulina i sensors de glucosa en situació de vida quotidiana amb l’objectiu d’avaluar la precisió d’aquest sistema en la prevenció i la predicció d’episodis d’hipoglucèmia nocturna.

3) Obtenció de cèl·lules beta productores d’insulina a partir d’organoides pancreàtics humans
Més informació
  • Investigador Principal: Montserrat Nacher Garcia, Hospital Universitari de Bellvitge-IDIBELL, CIBERDEM.
  • Co-Investigador Principal: Eduard Montanya Mias,Hospital Universitari de Bellvitge-IDIBELL-UB, CIBERDEM.
  • Investigador col·laborador: Meritxell Rovira Clusellas, CMRB-IDIBELL-UB

Antecedents. Una estratègia molt prometedora per a la cura de la diabetis tipus 1, i que també es podria aplicar a la diabetis mellitus tipus 2, és el reemplaçament de les cèl·lules beta productores d’insulina mitjançant un trasplantament. La poca disponibilitat de pàncrees de donants multiorgànics fa que el trasplantament tant de pàncrees com dels illots que contenen les cèl·lules beta no pugui ser aplicat d’una forma general i, per tant, és necessari buscar fonts alternatives de cèl·lules productores d’insulina. Una de les opcions més interessants és l’obtenció a partir de cèl·lules mare del pàncrees que permetessin aconseguir una font il·limitada de cèl·lules beta. Es creu que les cèl·lules dels conductes pancreàtics podrien contenir cèl·lules mare que podrien madurar cap a cèl·lules beta, si bé l’existència i localització d’aquestes cèl·lules mare en el pàncrees humà adult és un tema controvertit.

Resultats previs obtinguts per la Dra. Rovira, investigadora d’aquest projecte, han mostrat diferències en les cèl·lules dels conductes pancreàtics de ratolí, i que hi ha diverses poblacions de cèl·lules que tenen diferent capacitat per a funcionar com a cèl·lula mare. Estudis molt recents han demostrat aquesta diversitat de poblacions cel·lulars en conductes pancreàtics humans i han demostrat que també tindrien diferent capacitat per a madurar cap a cèl·lula beta. S’ha demostrat també que les cèl·lules dels conductes pancreàtics tenen la capacitat de formar organoides in vitro. Els organoides pancreàtics són agrupacions de cèl·lules mare que provenen dels conductes del pàncrees. Donat que, com s’ha mencionat anteriorment, les cèl·lules dels conductes pancreàtics són força diferents entre elles, és necessari identificar i separar aquelles cèl·lules que realment tinguin la capacitat de madurar cap a cèl·lules beta. Per tant, la nostra hipòtesi de treball és que en els conductes pancreàtics hi ha poblacions de cèl·lules amb diferent capacitat per a funcionar com a cèl·lula mare i per a madurar cap a cèl·lules beta amb capacitat per a produir insulina.

L’objectiu general del projecte és generar cèl·lules similars a les cèl·lules beta productores d’insulina a partir de cultius d’organoides pancreàtics. Objectius específics: 1) Estudiar l’existència de diferents poblacions de cèl·lules dels conductes pancreàtics humans. 2) Avaluar el comportament dels organoides formats a partir d’aquestes diverses poblacions cel·lulars, i en particular la seva capacitat per a créixer i per a madurar cap a cèl·lules productores d’insulina.

Metodologia. Els pàncrees humans s’obtindran de donants de pàncrees quan no siguin vàlids per a trasplantament. Els pàncrees es processaran i s’estudiarà la presencia de les diferents poblacions cel·lulars que s’han descrit en ratolins. També es separaran els conductes pancreàtics de diferent mida i es separaran les diferents poblacions cel·lulars identificades a l’objectiu 1 que es cultivaran per a donar lloc a organoides que aniran creixent durant vàries setmanes. S’estudiaran les diferències en el creixement i en les característiques dels organoides i es cultivaran amb uns medis específics que aportaran els senyals adequats per a que les cèl·lules progressin i madurin cap a cèl·lules beta. Al final del període de maduració s’avaluarà la presencia de proteïnes especifiques, com per exemple insulina. A partir d’aquests resultats es confirmarà quines són les poblacions de cèl·lules dels conductes pancreàtics amb més capacitat per a generar cèl·lules beta que es puguin utilitzar per a trasplantar.

*En cas de voler més detalls científics o de metodologia al respecte de les propostes d’investigació, es pot escriure un correu a adc@adc.cat.