L’Estat d’Alarma a Catalunya està generant inquietuds a nivell laboral per a totes aquelles persones amb diabetis, degut a ser pacients de risc respecte al coronavirus.
Tot i que moltes empreses han tancat de forma temporal o instal·lat el teletreball, n’hi ha d’altres que han de continuar prestant els seus serveis per tractar-se de primera necessitat.
Ens estem trobant algunes peticions amb dubtes del tipus: “puc agafar la baixa perquè soc infermera amb diabetis?” o “perquè estic treballant de cara al públic en un supermercat?”. Tot i que des de l’ADC podem comprendre perfectament l’angoixa que això provoca, hem de recordar que el Reial Decret que regula aquesta nova situació no prohibeix treballar com a tal.
De fet, un dels pocs casos en què s’autoritza el moviment de persones és precisament aquest: anar i tornar de la feina. Així ho diu l’article 7.1.c) «Desplaçament al lloc de treball per efectuar la seva prestació laboral, professional o empresarial». No obstant això, el decret sí suspèn tota activitat minorista que no sigui de primera necessitat. És a dir, només poden obrir (i per tant treballar de cara al públic) «els comerços d’aliments, begudes i productes de primera necessitat, centres farmacèutics, metges, òptiques, de productes ortopèdics, higiènics, de premsa, de combustibles, estancs, d’equips tecnològics i de telecomunicacions, aliments per a animals de companyia, tintoreries, perruqueries, comerç per Internet, telefònic o per correspondència». També se suspèn l’activitat en bars, restaurants (tot i que manté actiu el servei a domicili), a més de museus, biblioteques i altres recintes culturals.
Així s’explica en l’article 10 de Reial Decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’Estat d’Alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada pel COVID-19.
En aquest sentit, aquest Reial decret aborda i regula “sectors laborals / empresarials” i no situacions específiques dels seus treballadors. Les persones amb alguna patologia crònica com la diabetis, en cas de dubte sobre la seva situació laboral, haurien d’acudir al Reial decret i comprovar quin cas concret és el seu, tenint en compte el sector en què encaixa l’empresa / entitat en la qual desenvolupa la seva activitat professional:
https://fedesp.es/wp-content/uploads/2020/03/COMUNICADO-COVID19-DIABETES-Y-TRABAJO.pdf
En conclusió, les mesures davant el COVID-19 no estableixen cap excepció per la diabetis. Així mateix, Semergem (Sociedad Española de Médicos de Atención Primaria) ja va comentar que no pel fet de tenir diabetis s’han d’agafar una baixa mèdica i, més, si no es presenten símptomes, mirant per tant tots els casos de manera individualitzada i amb la seva respectiva simptomatologia, i no pas com a quelcom genèric per a tot un col·lectiu amb cronicitat.
No obstant això, si ens basem amb el que comenta la normativa respecte a la prevenció de riscos laborals ens trobem que:
En relació a les persones amb diabetis segons l’informe tècnic que a dia d’avui té publicat el Ministeri de Sanitat de data 17/03/2020, les persones amb diabetis són un grup amb major risc de desenvolupar malaltia greu per COVID, a l’igual que les persones de més de 60 anys, les que tenen malalties cardiovasculars i hipertensió arterial, malalties pulmonars cròniques, càncer, immunodepressió o embaràs.
Pel que fa a l’obligatorietat de seguir treballant tot i pertànyer a un grup de risc això és una cosa que ha de valorar el servei de prevenció de riscos laborals de l’empresa a la qual pertany el treballador, conjuntament amb la pròpia empresa.
Si un treballador pertany a un dels grups de risc i per les tasques que desenvolupa habitualment en el seu lloc de treball s’entén que es tracta d’un treballador amb exposició de risc (atenció de casos confirmats, contactes directes amb pacients confirmats o recerca, tripulació que atén directament durant un viatge un cas simptomàtic o situacions en què hi ha un contacte estret) o bé, que es tracta d’un treballador amb exposició de baix risc (no hi ha contacte estret amb cap cas confirmat, com ara personal de neteja, portalliteres, acompanyants de trasllat; personal de laboratori responsable de les proves de diagnòstic virològic, personal no sanitari en contacte amb material sanitari, deixalles o objectes contaminats; ajuda a domicili de contactes sense símptomes) aquest treballador sensible, no hauria d’estar exposat.
En aquest cas, el que ha de fer és derivar al treballador al departament de vigilància de la salut del servei de prevenció de riscos laborals. Aquest departament s’ha de dirigir al treballador aportant tots els informes mèdics o aquella documentació rellevant que acrediti que es tracta d’una persona de risc. D’aquesta manera el facultatiu corresponent podrà valorar el cas i emetre un informe en què desaconsella que el treballador estigui en aquest lloc de treball amb risc d’exposició. L’empresa haurà de valorar si pot reubicar el treballador i posar-lo en un altre lloc sense risc. Si no pot fer-ho, haurà d’elaborar un document indicant que no té llocs exempts de risc biològic per COViD-19 i amb aquests documents, el treballador pot anar al seu domicili i, des d’allí, contactar amb el seu centre d’atenció primària perquè li tramitin la baixa laboral.