Per Sandra Canudas, gerent ADC i psicoterapeuta.
Ja fa més de 80 anys que va sorgir un primer grup professionalitzat de persones que van compartir un mateix problema i es van adonar, de que això els ajudava a reduir l’impacte emocional i els afavoria un canvi de comportament.
Molts d’aquests grups estan dissenyats per oferir suport i orientació als pacients però també molt sovint, i sobretot en el cas d’una malaltia com la diabetis, es dirigeixen també a amistats i familiars.
Els beneficis potencials de la participació en un grup de suport són molts:
• Adonar-se que no estàs sol: quan escoltes als participants presentar-se a les reunions, sovint expliquen experiències del diagnòstic o del començament del debut amb inquietuds emocionals semblants. Aquesta constatació, sol provocar una sensació d’alleujament, en comprendre sovint per primera vegada a la seva vida, que els altres tenen reptes i preocupacions similars a tu mateix.
• Guanyar en qualitat de vida, millorar en esperança: no són recomanables les comparacions però compartir amb altres persones del grup més experimentades o “pacients experts” experiències d’èxit, tipus: com aconseguir un millor control metabòlic per fer esport, reduir l’ansietat o dominar les noves tecnologies relacionades amb la diabetis, proporcionen als qui són menys experimentats, un camí cap a una vida saludable i conseqüentment més feliç. Aquests models positius mostren que hi ha reptes assolibles.
• Aprendre informació útil i d’altres dades: dins dels grups de suport sempre sorgeixen dubtes i preguntes, per tant s’aprofita l’espai per oferir consells pràctics i d’altres recursos. A més, els consells no només són expressats pels professionals que coordinem el grup, són també els propis membres sense distinció, els qui comparteixen les seves històries d’èxit i les estratègies que els van ajudar.
• Millora de les habilitats socials: reunir-se i parlar amb altres és un bon exercici per practicar les habilitats socials, interactuar eficaçment i combatre la timidesa.
• Expressar els sentiments: quan t’adones que no estàs sol en un ambient segur i de suport, ets sents més còmode parlant dels teus sentiments i de les teves circumstàncies. Compartir és una experiència molt terapèutica i curativa. Un del èxits dels grup radica en la capacitat d’escolta sense jutjar a l’altre, fent que hi hagi una major apertura del que se sent.
• El factor altruista d’ajudar als altres: estar en un grup és un guany recíproc. Un/a rep ajuda de l’experiència però també dona suport a altres membres del grup. Hi ha una retroalimentació positiva, el sentir parlar dels propis èxits i el dels altres, et fa sentir millor.
• Reduir l’angoixa i l’estrès: a mesura que es treballa amb preocupacions al grup, és habitual que es redueixi l’angoixa. Sovint els membres de la família no entenen el que estàs passant. Unir-se a un grup crea ponts de suport emocional.
• Conèixer-se més i millor. Augment de l’auto comprensió: quan s’aprenen maneres més efectives d’afrontar situacions difícils, aconsegueixes un millor enteniment de tu mateix i de les teves necessitats. Augmentes en resiliència o aquesta capacitat d’adaptació enfront l’adversitat.
• Assequibilitat: un avantatge addicional és que en moltes associacions com la nostra, el recurs és gratuït i per tant, resulta més econòmic que les sessions de teràpia individual.
Si encara no heu participat en un grup de suport, aprofiteu-ho! és important no portar el pes de la malaltia tot sol/a; recavar informació sobre la malaltia és important però compartir les histories i lluites personals i emocionals en grup, també.