Per Olga Masaneda. Psicòloga.

L’Associació de Diabetis de Catalunya va realitzar a principis d’aquest curs escolar una “formació per acompanyants” amb l’objectiu de facilitar la cobertura de les necessitats de suport dels infants amb diabetis a les escoles en aquelles situacions en què el professorat no té la seguretat de poder donar l’atenció necessària.

Quan un infant debuta en diabetis als tutors o pares i a ell mateix se’ls forma en el control de la malaltia pet tal que tingui un desenvolupament físic i emocional normalitzats. Aquest aprenentatge inclourà tot el necessari per tal de saber mantenir la concentració de sucre en sang el més proper possible als marges correctes perquè es mantingui sa o sana. Aprenentatge que serà diferent per a cada infant en funció de l’edat a la que debuta i a la seva maduresa. Els caldrà aprendre a injectar insulina correctament, a mantenir una dieta saludable, a seguir un ritme de vida adient amb horaris organitzats i amb activitat física, i a optimitzar la concentració de sucre en sang en funció de totes aquestes variables contínuament.
Tot això, que sembla molt senzill sobre el paper, no ho és tant a l’hora de portar-ho a terme. Mantenir la glucosa en sang dins uns paràmetres correctes no són matemàtiques: l’activitat física, les emocions i l’estrès, per anomenar alguns dels factors, també influeixen en la concentració de sucre en sang de la persona amb diabetis. Aquests aspectes ja no són tan fàcils de controlar, a més, el petit o petita no estarà tot el dia a casa amb els pares; anirà a l’escola on esmorzarà, on molt possiblement dinarà i on tindrà un seguit d’activitats físiques i intel·lectuals que els pares no podran controlar, sense parlar de les emocions o l’estrès que viurà.

Els infants amb diabetis a l'escolaLa diabetis fa que la persona que la pateix hagi de prendre moltes decisions al llarg de tot el dia i tan adults com infants es veuen sotmesos contínuament a controls repetitius de glucosa en sang, a diverses injeccions d’insulina, a seguir un pla d’alimentació equilibrat i força estricte pel que fa als horaris, a practicar exercici controladament, a mantenir el nivell de glucosa en sang estable i correcte, i a patir contínuament per les amenaces d’hipoglucèmies.

Tots aquests aspectes repercuteixen en l’estat d’ànim dels petits que pateixen la malaltia i una mala transició del dol, la falta de suport de l’entorn o els recels dels adults que els envolten per donar-los suport podrien arribar a provocar baixa autoestima, tristesa, negació o passivitat a l’hora de fer front a la malaltia, problemes relacionals, etc.

Els infants amb diabetis necessiten i tenen dret a viure les mateixes experiències que els seus companys, i, per això, se’ls ha de proporcionar el necessari. L’escola i els responsables de les activitats extraescolars que freqüenti s’han d’implicar en la cura especial que necessiten, només així aconseguiran tenir una vida plena amb els mateixos drets que la resta d’infants.

Els professors i educadors que tracten amb aquests nens han de conèixer diferents aspectes de la malaltia com ara: com es tracta, com administrar insulina, com fer un control de glucèmia, quin tipus d’alimentació necessiten, què cal fer quan fan exercici físic, quins problemes poden tenir a causa de la diabetis i com actuar… Alhora, s’han de familiaritzar amb les instruccions que els pares els hi donaran per aconseguir el seu objectiu i saber donar la proporció justa de suport, així com vetllar pel desenvolupament personal i psicològic de l’infant.

Davant d’aquesta necessitat de suport, l’ADC ofereix a les escoles formació als equips docents i professionals de contacte per tal que puguin donar el suport que l’infant amb diabetis necessita, alhora que forma i facilita a les escoles persones preparades per poder proporcionar ajut en aquelles situacions en què el professorat no té la seguretat de poder donar aquesta atenció. Es tracta principalment d’acompanyants per a sortides escolars per infants encara no autònoms en el control de la malaltia.