Compartir aquest contingut ↓

David Lozano Riba és ciclista professional i des de 2013 forma part de l’equip Team Novo Nordisk. Va néixer a Terrassa i té diabetis tipus 1 des dels 22 anys. En aquesta entrevista ens explica com és ser un esportista profesional.

 

Has competit a molts països del món i has aconseguit una gran quantitat de victòries. Si has de triar una carrera que hagi estat especial, quina destacaries?
La veritat és que quedar-me tan sols amb una és complicat, però si hagués d’escollir una seria la victòria aconseguida al tour de Rwanda fa 3 anys, tant pel sentiment al guanyar com el missatge que vàrem donar a tota la gent del país que conviu amb la diabetis com jo.
David Lozano Riba
Com vas començar a interessar-te pel ciclisme?
Ja des de ben petit al ser súper inquiet els meus pares hem van anar apuntant a diferents esports al votant de casa, hockey, judo, córrer, etc., i un dia hem van comprar una bici i ja vaig veure que m’ho passava pipa per la muntanya de Sant Llorenç i pel massís de Montserrat, la sensació de llibertat juntament amb el cansament que m’aportava la bici hem deixava ben tranquil a casa i jo i els pares feliços.

Quin paper juga per a tu l’esforç alhora de competir?
Ho és tot la veritat, perquè si vols fer alguna cosa ja sigui esport o treball és necessita esforç i sacrifici aleshores crec que juga un paper fonamental ser una persona metòdica i amb àmbit de superació.

Què és el millor del teu equip?, què li aportes tu?
El millor del meu equip és el missatge que porta dins del món de l’esport i de la comunitat de gent que conviu amb la diabetis, amb diabetis si es pot, amb educació, dedicació i empoderament podem fer vida totalment plena i normal i seguir perseguint els nostres somnis. Jo com a David Lozano a l’equip aporto una mica de tot tant en l’àmbit esportiu com al social, ja que m’agrada molt poder ajudar a la gent i transmetre que per conviure amb aquesta malaltia no hem de deixar de fer el que ens agrada o cancel·lar plans i somnis. Transmetre a pares i mares de família que els seus fills podran fer el que es proposin tal i com nosaltres fem competint en un dels esports més durs que hi ha.

Sabem que amb la diabetis és important conèixer el cos de cadascú i de quina manera s’adapta als ritmes professionals, com ho portes tu al dia a dia?
La veritat que conèixer-se un mateix és vital tant pel dia a dia com pel rendiment professional, ja tinc tot tant interioritzat que per explicar-ho ho haig de pensar, és una cosa que ja faig automàticament  i no hi penso massa, també és veritat que normalment els dies d’un ciclista professional són bastant iguals i pots fer una mica el mateix cada dia, però sobretot l’alimentació i l’exercici són vitals per un bon control, jo quan vaig de vacances per exemple… el meu control glicèmic no és tant bo com de normal.

Hem vist que has donat alguns consells i exercicis per practicar durant el confinament pel Covid-19, com has viscut aquesta etapa?
Ha estat una etapa complicada per tothom, no puc queixar-me, ja que vaig poder passar més temps amb la família, tots estàvem bé i la bici va passar a un segon pla per un temps per tot el que va estar passant, recordo tenir bastant angoixa al no poder fer-me a una idea de quan podríem tornar a una vida normal, coses tant bàsiques com sortir a passejar amb la dona i els gossos tots plegats.

Quins són els teus objectius de cara al futur?
Els objectius a curt termini són competir un parell d’anys més a nivell professional i fer-me un lloc dins de l’estructura per ajudar als joves a ser ciclistes i trobar sentit a tot el que fan.

Algun altre missatge o quelcom que t’hagi servit a tu i que pot ser útil pels altres, a nivell de la diabetis?
Més que un missatge com a tal, suposo que el fet que hi ha gent que comparteix la mateixa malaltia que tu i que segueix fent el que els omple i motiva és un missatge súper potent per agafar de referència i poder donar el salt del sofà que tantes vegades patim la gent quan no tenim una referència o motivació.

Moltes gràcies, David, pel teu temps i que segueixin els èxits!