La diabetis tipus 2 ja es considera un problema de salut pública mundial que amenaça les economies especialment la dels països en desenvolupament. Impulsada per la ràpida urbanització, la transició nutricional i els estils de vida cada vegada més sedentaris, l’epidèmia ha crescut paral·lelament a l’augment mundial de l’obesitat.

El creixement continuat es deu principalment a un augment de la diabetis tipus 2 i als factors de risc relacionats, que inclouen nivells creixents d’obesitat, dietes poc saludables i inactivitat física generalitzada. No obstant això, els nivells de diabetis tipus 1 d’aparició infantil també augmenten.

Els estudis epidemiològics i els assaigs clínics mostren que la diabetis tipus 2 es pot prevenir en gran mesura mitjançant la dieta i les modificacions de l’estil de vida. La traducció d’aquests resultats a la pràctica però, requereixen de canvis fonamentals en les polítiques públiques, l’alimentació i els sistemes de salut.

Per frenar l’escalada de la malaltia s’ha de tenir present i recordar a les institucions entre d’altres que, s’ha d’invertir en una prevenció que inclogui: la promoció d’una dieta i estil de vida saludables com a prioritat de les nostres polítiques públiques i més, si tenim en compte que les persones amb diabetis tenen un risc augmentat d’un 300 % de ser hospitalitzades i que els seus costos sanitaris per càpita anuals, solen ser de tres a quatre vegades superiors.

Sandra Canudas, Gerent ADC.