Entrevista a Marta Ros

Dietista-nutricionista i tecnòloga dels aliments de l’ADC. Docent a la UOC i col·laboradora del Léxico científico gastronómico a elBulliFoundation.

 

Com a nutricionista, creus que realment som el que mengem?

En part sí. Tenim una dieta mediterrània molt rica i a les nostres mans està tenir una bona alimentació, que sigui variada i equilibrada. La manca de temps i l’estrès moltes vegades fan que mengem de manera inadequada sense socialitzar i, a vegades, recorrent a plats precuinats que s’allunyen de bon grat de tot allò que esdevé essencial per al nostre cos.

 

Ens podries fer cinc cèntims dels casos més típics amb què et trobes a la consulta i que podrien ajudar als nostres lectors amb diabetis?

Normalment, tinc casos de persones amb diabetis tipus 2 que necessiten ajustar el pes o la pauta diabetològica per millorar les glucèmies. També persones amb diabetis tipus 1 de totes les edats, que en la majoria dels casos el que fem és realitzar una pauta d’alimentació adequada per mirar de millorar les glucèmies, el repartiment dels àpats, l’explicació de les racions, el fet d’entendre les etiquetes dels aliments…

 

Si haguessis de dir sis aliments imprescindibles a les nostres cuines, diries…

  1. Oli d’oliva, per excel·lència, degut a les seves bones característiques com a greix cardiosaludable.
  2. Nous, fruits secs (sense fregir), com un bon piscolabis per a una persona amb diabetis, ja que té molt poques racions, sempre que estigui en les quantitats adequades.
  3. Síndria, per ser un aliment tan versàtil per a persones diabètiques, ja que té un índex glucèmic alt i una càrrega glucèmica baixa… em serveix com un exemple base per poder explicar aquests dos conceptes.
  4. Enciam, com la base d’unes bones amanides que serveixen tant com a guarnició com a part del plat principal sense augmentar les kcal ni les racions d’hidrats de carboni.
  5. Cereals integrals, per fer que els pics de les glucèmies no siguin tan pronunciats degut a l’aportació de fibra.
  6. Llegum, que és un aliment que fins ara estava molt oblidat, però que és fantàstic per les seves qualitats i perquè com a primer plat a una persona amb diabetis li permet posar més quantitat sense augmentar les racions d’hidrats de carboni, comparat, per exemple, amb la mateixa quantitat d’arròs o de pasta.

 

Per què cada persona metabolitza els aliments de manera diferent?

Perquè, si jo ara agafés un termòmetre i mesurés la temperatura dels, per exemple, 15 assistents a una reunió i posés com a tall les centèsimes, cap de les persones probablement tindria la mateixa temperatura i per això el nostre cos no funciona de la mateixa manera.

 

Què li recomanaries a una persona amb DM2 que es vulgui aprimar?

Primer, que s’activi a nivell d’activitat física, que li agafi el gust a cuinar i a preparar-se els àpats, així com ser coneixedora de com funciona el seu cos i per què hi ha algunes combinacions d’aliments que funcionen més que unes altres… Que sigui molt constant i que tot l’esforç té una bona recompensa… Ja només pel fet de conèixer el seu cos, ha valgut la pena!

 

Quin esmorzar seria convenient per a una persona amb diabetis, si després vol fer exercici? 

Jo seguiria l’opció del plat d’esmorzar saludable que inclou un aliment de cada dels següents grups:

  • Cereal integral: pa integral.
  • Proteïna saludable: gall d’indi a la planxa.
  • Verdura: brots d’espinacs.
  • Fruita: uns tallets combinats de meló amb unes maduixes.
  • Greix saludable: oli d’oliva.

 

El plaer de menjar i calcular tot el dia els carbohidrats són incompatibles?

Considero que no. Fa molts anys que m’hi dedico i aquests dos conceptes per molt que la gent es pensi que estan molt renyits, no és així. S’ha de saber en quin millor moment del dia s’ha de fer la tria de segons quins aliments… i es poden fer plats i receptes molt elaborats baixos en racions d’hidrats de carboni. Jo sempre dic que no hi ha aliments prohibits, sinó que cal trobar el moment i la freqüència per menjar-los.