Atenció a l’alumnat amb malalties cròniques
L’article 21 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya preveu que totes les persones tenen dret a una educació de qualitat i que hi han d’accedir en condicions d’igualtat. Així mateix, la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació, estableix que tot l’alumnat té dret a ser atès amb pràctiques educatives inclusives i, si escau, de compensació. Tal com regula la Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència, els centres educatius han d’assumir la responsabilitat d’acollir i educar de manera inclusiva tot l’alumnat com una tasca bàsica i fonamental dels seus projectes educatius.
La direcció del centre ha de vetllar perquè el personal del centre vinculat a l’alumnat a qui han diagnosticat malalties que l’equip sanitari de referència consideri cròniques consulti les actuacions descrites i publicades en protocols específics. Es pot consultar tota la informació als apartats Atenció dels infants amb diabetis en l’àmbit escolar.
De manera general, cal vehicular la consulta de dubtes i aclariments necessaris respecte de la malaltia crònica de l’alumne o l’alumna a través del CAP de referència corresponent.
Es considera que un alumne o alumna té necessitats complexes d’atenció o malaltia crònica avançada quan té alta morbiditat, té epilèpsia incontrolada, necessita dispensació d’epinefrina, necessita l’administració d’insulina (inclòs bomba), té dependència de dispositius o requereix atencions específiques d’aspiració de secrecions freqüent i/o és portador de traqueostomia.
Amb la finalitat de garantir l’escolarització plena de l’alumnat amb malalties cròniques i de l’alumnat amb necessitats complexes d’atenció o amb malaltia crònica avançada, la direcció del centre educatiu, com a responsable del seu funcionament i com a cap de tot el personal, ha d’elaborar un pla personalitzat d’atenció a l’alumne o alumna per atendre’n les necessitats, en coordinació amb el CAP de referència del centre educatiu sempre que sigui necessari. Amb la mateixa finalitat, els centres d’educació especial s’han de coordinar amb l’hospital de referència.
Per dur a terme les actuacions establertes a l’informe mèdic i al pla personalitzat d’atenció a l’alumne o l’alumna, a petició del centre educatiu, el servei d’infermeria corresponent ha de facilitar, quan escaigui, la formació, la capacitació, l’assessorament o altres mesures que puguin considerar-se oportunes, que han d’incloure informació sobre el procediment adequat per minimitzar el risc d’accident per exposició a material biològic, així com facilitar i gestionar el material sanitari utilitzat. Dins d’aquest pla personalitzat, la direcció del centre ha de possibilitar que els monitors i monitores de suport (en cas que se’n disposi), en coordinació amb les entitats gestores del servei, puguin rebre la formació o capacitació a càrrec dels serveis de salut corresponents i assignar l’atenció d’aquests alumnes en les tasques de cura personal i higiene. Si en el centre no hi ha aquest servei, es pot encomanar l’atenció d’aquests alumnes a un altre professional del centre que es consideri idoni i que, de manera voluntària, vulgui fer-se’n càrrec.
Per sol·licitar l’atenció esmentada cal que la família aporti al centre la documentació següent:
-Autorització signada amb la finalitat de tractar les dades perquè l’alumne o alumna amb necessitats especials en l’àmbit de la salut pugui ser atès en l’horari escolar, al seu centre educatiu, per professionals sanitaris del CAP de referència o hospital de referència corresponent, així com formar o capacitar els i les professionals del centre educatiu o monitors i monitores de suport (si n’hi ha) per atendre les necessitats especials que presenti.
-Informe mèdic on s’especifica la descripció de les actuacions en cas d’emergència, es detallen les necessitats i les atencions que necessita l’alumne o l’alumna i consten els telèfons de personal referent sanitari.
Així mateix, hi ha la possibilitat que la família, en cas de disponibilitat horària, es faci càrrec de l’administració de la medicació o de les altres actuacions que necessita l’alumne o l’alumna en horari escolar.
Respecte a l’alumne o alumna que rep atenció educativa hospitalària o domiciliària, el tutor o la tutora del centre educatiu ha de vetllar perquè sigui coherent la proposta educativa dels docents que l’atenen en l’aula hospitalària, hospital de dia per a adolescents o atenció educativa domiciliària. També ha de garantir la vinculació de l’alumne o alumna amb el centre educatiu mitjançant un projecte comú i facilitar-ne el retorn al centre.
Responsabilitats de l’escola enfront un infant amb diabetis en les activitats educatives que tenen lloc més enllà de l’horari lectiu
Punts a tenir en compte:
– és difícil proporcionar receptes universals sobre la inabastable casuística de situacions susceptibles de produir danys i responsabilitats
– la necessitat de seguir les normes reguladores de cada activitat
– la conveniència de desenvolupar les activitats en el marc organitzatiu del centre educatiu o d’una organització
– la importància que les famílies estiguin informades
– la necessitat d’actuar amb diligència en cas de produir-se algun dany.
El Departament d’Educació, en les seves instruccions d’inici de curs, sol establir un detall de criteris davant diverses contingències, com ara la inclusió de noves activitats en la programació del centre; la relació que han de tenir alumne/acompanyant en les diverses activitats; la necessària autorització dels pares o tutors per a la realització d’activitats fora dels centres, etc.
De vegades no és fàcil determinar fins a quin punt la responsabilitat ha de recaure en l’administració titular del centre o en les persones físiques o jurídiques, que assumeixen la realització de l’activitat. S’han de veure les circumstàncies de cada situació. En tot cas és important saber, a més de si les activitats estan o no incloses en la programació general dels centres, si es realitzen a les seves instal·lacions o fora d’elles.
Quan parlem de “responsabilitat civil en l’àmbit educatiu, més enllà del temps lectiu” no ens trobem davant d’una activitat pròpiament contractual, sinó d’un servei integrat en l’àmbit educatiu, en el qual s’aplica amb caràcter general la culpa extracontractual prevista en els articles 1902 i 1903 del Codi civil.
La responsabilitat quasi-objectiva dels centres: la culpabilitat de les entitats educatives es presumeix. És a dir, sobre la base del paràgraf final de l’article 1903 del Codi civil (“La responsabilidad de que trata este artículo cesará cuando las personas en él mencionadas
prueben que emplearon la diligencia de un buen padre de familia para prevenir el daño”), la jurisprudència ha anat considerant que la culpa extracontractual no consisteix només a ometre les normes inexcusables sinó també en l’actuació no ajustada a la diligència exigible segons les circumstàncies del cas concret, de les persones, del temps i del lloc.
El mateix Codi civil conté els requisits necessaris perquè es pugui apreciar l’existència de responsabilitat civil. Són aquests tres:
- a) Existència d’un dany a la víctima.
- b) Existència d’una acció o omissió en la qual intervingui culpa o negligència.
- d) Relació de causalitat entre l’acció o omissió i el dany sofert per la víctima.
Amb la mirada posada en el món educatiu i els requisits de la responsabilitats legals en les activitats educatives més enllà de temps lectiu alienes a l’entitat: en tot cas, perquè hi hagi responsabilitat civil, hi ha d’haver un dany causat que s’està obligat a reparar o, en el seu cas, a indemnitzar.
Segons el Codi civil, la responsabilitat que tenen els pares pels danys causats pels fills que estiguin sota la seva guarda, no la tenen les persones físiques que s’ocupen directament d’ells quan estan sota la vigilància dels centres ( per exemple mestres) sinó els titulars dels centres.
Com exemple: una sentència de la Sala Civil del Tribunal Suprem: es refereix al cas d’una nena de quatre anys que portava una xapa rodona amb imperdible i que, estant a classe, la va clavar a l’ull d’un altre nen. La família del nen lesionat va demandar la mare de la nena causant de la lesió i el centre. La Sala va entendre que corresponia als professors extremar la vigilància, sobretot atesa l’edat de la menor, perquè no duguessin damunt cap objecte susceptible de fer mal, amb condemna del centre —no dels professors— i absolució de la mare.
S’han de veure per tant les circumstàncies de cada situació. En tot cas és important saber, a més de si les activitats estan o no incloses en la programació general dels centres, si es realitzen a les seves instal·lacions o fora d’elles.
El reglament que regula avui l’ús social dels edificis dels centres públics disposa que l’eventual ús social de les instal·lacions dels centres públics per a activitats no lectives, sigui quina sigui l’administració, institució, organisme, associació o persona física o jurídica que faci ús del centre per a l’activitat, també en els supòsits d’ús per a la realització d’activitats complementàries o extraescolars, ha de disposar de la corresponent pòlissa d’assegurances que cobreixi la seva responsabilitat civil i la del personal.
La responsabilitat dels centres per tant té el seu origen en la culpa in vigilando, en no haver complert el deure de vigilància i control que tenen sobre els menors durant el període en què les famílies els ho han encomanat. En primer lloc, la responsabilitat in vigilando la tenen els pares sobre els fills que es troben sota la seva guarda i que aquesta responsabilitat legal no es delega al personal dels centres quan els menors hi són, sinó als centres. Com a criteri general, els tribunals solen establir la responsabilitat del centre quan el fet es produeix en el període en què el nen/a està sota la seva vigilància i control, i no dels pares.
La jurisprudència estableix que perquè hi hagi relació entre l’acció o omissió i el dany s’ha d’aplicar el principi de la causalitat adequada, que exigeix que es produeixi una conseqüència natural entre l’acte inicial i el resultat danyós, valorant en cada cas concret si l’acte o omissió té virtualitat suficient per poder concloure que del mateix en derivi el dany produït. La jurisprudència al respecte és abundosa i variada.
Responsabilitat penal dels adults: també ens podem trobar que la conducta que constitueix un il·lícit penal l’hagi comès un adult que, des d’un centre públic o privat, o des de qualsevol altra entitat, associació o empresa, actua sobre el menor. Les infraccions penals que poden cometre els adults que, sobretot, solen afectar la salut i integritat dels menors dels que tenen cura, i que, generalment, se situen en el terreny de la imprudència o negligència i no en el de les conductes doloses, se sotmeten a les regles generals de la responsabilitat penal. La casuística pot ser ampla. És normal que entre els nens i nenes n’hi hagi que necessitin una atenció especial com a conseqüència de patir alguna malaltia i, en aquests casos, el deure de cura i vigilància consisteix sobretot a seguir les prescripcions mèdiques del cas.
En les seves instruccions d’inici de curs per a les escoles, el Departament d’Educació proporciona normes de comportament amb relació a alumnes necessitats de medicació, que poden ser útils per a tota altra activitat amb menors, com disposar de l’informe o la recepta mèdica i un escrit del pare, mare o tutor autoritzant la seva administració.
S’adjunten formularis que es solen omplir per a la diabetis:
-Autorització control insulina
-Comunicació escolarització infant amb diabetis
La transcendència que té que les activitats estiguin o no compreses en la programació general dels centres. La seva administració titular, normalment el Departament d’Educació, no només respon d’allò que succeeix als menors o a terceres persones en el temps lectiu, sinó també d’allò que els pugui succeir en la resta d’activitats complementàries i extraescolars que hagin estat aprovades pels consells escolars dels centres i que hagin estat incloses en la seva programació general.
Informació extreta de:
Documents per a l’organització i la gestió dels centres Gestió del centre. Curs 2022-2023.
Les responsabilitats legals en les activitats educatives realitzades més enllà del temps lectiu. Fundació Jaume Bofill.