Compartir aquest contingut ↓

Qualsevol persona que tingui símptomes o sospiti de tenir diabetis hauria de testejar-se tenint present que algunes no tenen símptomes, però poden tenir factors de risc per a la malaltia. Les proves permeten als professionals de la salut trobar la diabetis a temps i treballar per controlar-la millor per tal de prevenir complicacions. Aquestes proves també permeten trobar prediabetis.

En la diabetis tipus 1 els testejos es produeixen en persones amb símptomes, en els de tipus 2 els experts recomanen proves rutinàries a partir de 45 anys o més o si es té entre 19 i 44 anys i s’està diagnosticat de sobrepes o es té un o més factors de risc.

Tot i que la diabetis tipus 2 es desenvolupa més sovint en adults, els nens també poden desenvolupar-la. Els experts recomanen fer tests a nens de 10 a 18 anys amb obesitat i que tinguin almenys dos altres factors de risc per desenvolupar diabetis com per exemple un baix pes al naixement o una mare que va tenir diabetis mentre estava embarassada.

Respecte la diabetis gestacional totes les dones embarassades que no tinguin un diagnòstic previ de diabetis haurien de realitzar-se proves de diabetis gestacional. Si s’està embarassada, es fa una prova de la glucosa entre les 24 i les 28 setmanes d’embaràs.

Quines proves s’utilitzen per diagnosticar diabetis i prediabetis?

Els professionals sanitaris solen utilitzar la prova de glucosa plasmàtica en dejú (FPG) o la prova A1C per diagnosticar la diabetis. En alguns casos, poden utilitzar una prova aleatòria de glucosa plasmàtica (RPG).

Prova de glucosa plasmàtica en dejú (FPG)

La prova de sang FPG mesura el nivell de glucosa en sang en un sol moment. Per obtenir els resultats més fiables, és millor fer aquesta prova al matí, després d’haver dejunat durant almenys 8 hores. Dejunar significa no tenir res per menjar ni beure excepte glops d’aigua.

Prova A1C

La prova A1C és una prova de sang que proporciona els nivells mitjans de glucosa a la sang durant els darrers 3 mesos. Altres noms per a la prova A1C són hemoglobina A1C, HbA1C, hemoglobina glicada i prova d’hemoglobina glicosilada. Podeu menjar i beure abans d’aquesta prova. A l’hora d’utilitzar l’A1C per diagnosticar la diabetis, el vostre metge tindrà en compte factors com la vostra edat i si teniu anèmia o altres problemes a la sang.

El resultat de la prova A1C es presenta com un percentatge, com més alt sigui més elevats seran els nivells mitjans de glucosa en sang. Les persones amb diabetis també utilitzen la informació de la prova A1C per ajudar a controlar la seva diabetis.

Prova aleatòria de glucosa plasmàtica (RPG)

De vegades, els professionals de la salut fan servir la prova de RPG per diagnosticar la diabetis quan hi ha símptomes, no cal que feu dejú durant la nit per fer la prova de RPG. Es pot fer aquesta anàlisi de sang en qualsevol moment.

Prova de tolerància oral a la glucosa (OGTT)

L’OGTT mesura la glucosa a la sang després d’haver dejunat durant almenys 8 hores. En primer lloc, un professional de la salut us extraurà la sang. Després beureu el líquid que conté glucosa. Per al diagnòstic de la diabetis gestacional, s’extrau sang cada hora durant 2 a 3 hores.