Des de l’Associació de Diabetis de Catalunya considerem la incorporació de professionals sanitaris als centres educatius com un pas endavant, ja que respon a una reivindicació que les famílies i l’entitat portem fent des de fa anys. Que s’avanci cap a una millor atenció sanitària als centres educatius és una bona notícia. Tanmateix, la proposta presentada encara deixa oberts diversos interrogants que considerem imprescindibles aclarir per garantir la seguretat i la igualtat d’oportunitats de tots els infants amb diabetis tipus 1 a l’escola.
El pla estableix tres nivells d’intensitat en funció de les necessitats de suport dels alumnes. En aquest sentit, des de l’Associació defensem fermament que els infants amb diabetis tipus 1 haurien d’estar inclosos sempre dins del nivell d’intensitat alta. En el cas de la diabetis tipus 1, no parlem únicament de cures invasives puntuals com el canvi d’un catèter o la injecció d’insulina, sinó d’un seguiment continuat i d’un tractament altament complex que requereix prendre decisions constants al llarg de tota la jornada escolar, dia rere dia. Unes decisions que, ara mateix, estan prenent personal docent o monitors, als qui no els correspon aquesta càrrega i, moltes vegades, amb formació mínima o nul·la sobre la malaltia. Això suposa, també, una càrrega extra per a les famílies, que han d’estar constantment pendents i donant instruccions a l’escola sobre com tractar el seu fill/a.
L’atenció adequada a un infant amb diabetis tipus 1 implica que el personal sanitari del centre sigui capaç d’interpretar els nivells de glucosa en sang, valorar el tipus i l’impacte de la ingesta d’hidrats de carboni, tenir en compte el tipus i la intensitat de l’activitat física, així com altres factors com les emocions o situacions imprevistes que poden alterar els nivells de glucosa de l’infant. Igualment, ha de saber administrar insulina, canviar catèters i sensors dels dispositius de monitoratge i infusió, actuar de manera immediata davant d’una hipoglucèmia o una hiperglucèmia i aplicar els protocols corresponents.
Es tracta d’actuacions que requereixen coneixements específics en diabetis i que, si no es duen a terme correctament, poden comportar un risc greu per a la salut de l’infant, tant immediat com a llarg termini. Per aquest motiu, considerem imprescindible que el personal sanitari del centre tingui una formació específica en diabetis tipus 1, i no les nocions bàsiques sobre la malaltia que s’inclouen en una formació sanitària de caràcter general.
A més, no es concreta com es garantirà aquesta atenció en situacions fora de l’horari lectiu habitual, com ara les sortides escolars, les activitats extraescolars o les colònies amb pernoctació. Aquest és un aspecte fonamental que preocupa profundament les famílies i que no pot quedar sense resposta.
Mentre aquestes qüestions no quedin resoltes amb garanties, la seguretat dels infants amb diabetis tipus 1 continuarà depenent, massa sovint, de la bona voluntat del professorat i dels desplaçaments i la disponibilitat permanent de les famílies sempre que es produeixi una incidència.
Des de l’Associació de Diabetis de Catalunya reclamem que el desplegament d’aquest pla vagi acompanyat de criteris clars, recursos suficients i una formació especialitzada que garanteixi una atenció segura, equitativa i de qualitat per a tots els infants amb diabetis tipus 1, independentment del centre educatiu on estiguin escolaritzats. Les famílies necessiten certeses, i els infants tenen dret a una escolarització segura i en igualtat de condicions. Reclamem respostes.