TRACTAMENT

Prevenció

Cal tenir molt en compte que la diabetis tipus 1 és de causa desconeguda, per això no es pot parlar dels factors que la provoquin i/o la previnguin. Pel que fa a les causes de la diabetis tipus 2, sovint va lligada a l’estil de vida sedentari, alimentació no saludable, etc.

Per evitar l’aparició de la DM2 es recomana tenir uns hàbits de vida saludables:

  • Fer exercici de manera regular i, per tant, evitar el sedentarisme
  • Fer una dieta saludable, baixa en greixos
  • Evitar el sobrepès i l’obesitat
  • Evitar el consum de tabac i alcohol
  • Mantenir un bon control de la pressió arterial

El primer tractament de la DM és mantenir precisament aquest bon hàbits de vida. Malgrat això, si no és suficient, l’evolució de la diabetis pot comportar haver de prendre medicaments antidiabètics orals i en alguns casos pot ser necessari injectar insulina.

Símptomes

Una detecció anticipada de la diabetis i el tractament dels símptomes poden disminuir les possibilitats de patir complicacions. Per això és important tenir en compte els símptomes que poden anunciar l’aparició de la diabetis (són diferents en la DM1 i la DM2).

 Diabetis tipus 1

  • Constant ganes d’orinar
  • Set excessiva
  • Fatiga extrema
  • Pèrdua exagerada de pes
  • Molta gana

Diabetis tipus 2

Qualsevol dels símptomes de la diabetis tipus 1 més altres

  • Visió borrosa
  • Ferides que triguen a cicatritzar
  • Infeccions habituals a la pell, genives i bufeta
  • Entumiment o formigueig de les mans o els peus
  • Extremitats inflades

A banda, dels símptomes cal tenir en compte sobretot el diagnòstic mèdic a partir d’una sèrie de proves.

Recursos externs: Fundación para la diabetes: Conoce los síntomas de la diabetes

Tractament

Amb el tractament més adequat per a cada persona es busca mantenir el nivell de glucosa en sang (glucèmia) en els valors normals, és a dir, que s’estigui en normoglucèmia, de forma sostinguda i el màxim temps possible.

Un bon tractament aconsegueix normalitzar els nivells de sucre a la sang, evita a curt termini la presència de glucosa a l’orina (glucosúria) i redueix la set excessiva (polidípsia).

L’objectiu més important és evitar o retardar les complicacions de la malaltia que poden aparèixer a llarg termini. Si, tot i així, sorgeixen problemes de salut deguts a la diabetis, es buscarà el tractament més idoni per atenuar les conseqüències.

Es pretén que la persona amb diabetis tingui una bona qualitat de vida, present i futura.

Mantenir la normoglucèmia facilita el bon control de la pressió arterial i del nivell de colesterol en sang (colesterolèmia), i també ajuda a no augmentar de pes. Mantenir aquests factors dins dels paràmetres saludables contribueix a evitar complicacions.

Per tal que la persona amb diabetis prengui part activa en el seu tractament, són requeriments bàsics conèixer la malaltia, identificar els “senyals d’alerta” i saber com actuar davant de qualsevol eventualitat.

L’educació terapèutica és fonamental i inexcusable en les persones amb diabetis.

El tractament es basa en tres punts bàsics, que han d’estar en equilibri perquè interactuen contínuament entre ells.

Tipus de medicació:

  • Medicaments orals: ajuden a regular la glucèmia. Són adequats en la diabetis de tipus 2 (no insulinodependent), quan amb la dieta i l’exercici físic no hi ha prou per regular el nivell de sucre a la sang.

Segons la Generalitat de Catalunya aquests són els tipus de medicaments actuals.

  • La medicació injectable es basa en la insulina, sola o combinada. La insulina és una hormona pròpia de l’organisme i necessària. Quan en falta, cal donar al cos la que necessita. La insulina no fa cap efecte per via oral, perquè els àcids de l’estòmac la destrueixen. Per això, s’ha d’injectar, ja sigui amb un xeringa o amb una ploma precarregada.

Els metges t’ajudaran a aprendre quanta insulina cal administrar-te, el tipus i la freqüència d’administració.

Al mercat hi ha una gran varietat d’insulines amb diferents perfils farmacocinètics, gran varietat de sistemes d’administració i diverses marques comercials. Per tal d’evitar equivocacions, és important conèixer els diferents tipus d’insulina, així com les característiques de cada una d’elles.

Les insulines es classifiquen segons:

Estructura
insulines humanes Anàlegs d’insulina
Farmacocinètica
insulines d’acció ràpida insulines d’acció intermitja insulines d’acció perllongada
  • També es disposa de mescles d’insulines amb característiques farmacocinètiques mixtes. Les característiques farmacocinètiques de les insulines són les que condicionen el seu ús en la pràctica clínica. Es defineixen en el seu inici d’acció, el pic o efecte màxim i la duració de l’acció. Les diferències en la farmacocinètica determinen els règims d’administració i la posologia.
Inici d’acció
inici de l’efecte de la insulina
Efecte o pic màxim
Temps que triga en assolir la màxima concentració o màxim efecte
Durada de l’acció
període de temps en el que es manté l’efecte de la insulina

Els metges t’ajudaran a aprendre quanta insulina cal administrar-te, el tipus i la freqüència d’administració.

Al mercat hi ha una gran varietat d’insulines amb diferents perfils farmacocinètics, gran varietat de sistemes d’administració i diverses marques comercials. Per tal d’evitar equivocacions, és important conèixer els diferents tipus d’insulina, així com les característiques de cada una d’elles.

Les insulines es classifiquen segons:

Estructura
insulines humanes Anàlegs d’insulina
Farmacocinètica
insulines d’acció ràpida
insulines d’acció intermitja
insulines d’acció perllongada
  • També es disposa de mescles d’insulines amb característiques farmacocinètiques mixtes. Les característiques farmacocinètiques de les insulines són les que condicionen el seu ús en la pràctica clínica. Es defineixen en el seu inici d’acció, el pic o efecte màxim i la duració de l’acció. Les diferències en la farmacocinètica determinen els règims d’administració i la posologia.
Inici d’acció
inici de l’efecte de la insulina
Efecte o pic màxim
Temps que triga en assolir la màxima concentració o màxim efecte
Durada de l’acció
període de temps en el que es manté l’efecte de la insulina

Altres recursos: