INFORMACIÓ DIABETIS

Què és la diabetis?

La diabetis mellitus és una malaltia que es caracteritza per l’augment dels nivells de glucosa en sang, perquè el pàncrees no fabrica insulina.

A una persona se li diagnostica diabetis si:

  • El seu nivell de glucosa en sang és superior a 126 mg/dl quan es desperta, abans de menjar o beure, i després d’haver estat en dejú durant almenys 8 hores.
  • El seu nivell de glucosa en sang és superior a 200 mg/dl en qualsevol moment del dia (comprovat més d’una vegada).
  • Durant la prova de laboratori del test de tolerància oral a la glucosa (TTOG) els nivells de glucosa són iguals o superiors a 200 mg/dl en qualsevol moment durant les 2 hores que dura la corba.

Tipus de diabetis més freqüents

Diabetis mellitus de tipus 1 (DM1) o diabetis mellitus insulinodependent (DMID)

Diabetis tipus 1 infantilLa Diabetis de tipus 1 acostuma a aparèixer en la infància, l’adolescència i la joventut i ho fa d’una manera brusca. Això fa que el tractament i el control diari sigui molt diferent segons l’edat en que el pacient fa el debut.

A més, es pot agreujar ràpidament si no s’aplica el tractament adequat i s’ha d’injectar insulina des del diagnòstic. En aquest cas, el pàncrees presenta una ràpida i progressiva pèrdua de la capacitat per produir insulina, que és l’hormona que fa que la glucosa entri a les cèl·lules.

Diabetis mellitus de tipus 2 (DM2) o diabetis mellitus no insulinodependent

Diabetis Tipus 2 en adults Aquest tipus de diabetis acostuma a manifestar-se a partir dels 40 anys. Pot passar desapercebuda durant força temps, cosa que dificulta el diagnòstic i el tractament precoços. En aquest cas, està molt condicionada per factors de tipus hereditari i estil de vida inadequat, com ara el sedentarisme, l’obesitat o fumar, entre d’altres.

La DM2 es caracteritza per estar lligada a una resistència a la insulina per part de l’organisme. Encara que d’entrada no calgui administrar insulina no vol dir que, amb l’evolució de la malaltia, no pugui arribar a ser necessari. Cal tenir en compte que la DM2 és cada cop més freqüent. Tant és així que, segons l’OMS, constitueix una de les pandèmies del segle XXI.

Recursos externs:

– Generalitat de Catalunya: diabetis mellitus tipus 2

Altres tipus de diabetis

Diabetis gestacional

És la hiperglucèmia que es pot presentar durant l’embaràs en dones que prèviament no tenien diabetis, per això per tal de detectar-la es practica un anàlisi de rutina. La diabetis gestacional apareix en, aproximadament, el 10% de les dones embarassades.

Durant l’embaràs, l’organisme de la mare necessita augmentar les reserves d’energia, fet que s’aconsegueix amb l’augment de la producció d’insulina.Quan aquest augment no es pot produir de forma adequada, apareix la diabetis gestacional (DG).

Aquest tipus de diabetis pot provocar en la mare una tendència a la diabetis amb posterioritat al part i pot tenir implicacions per al nadó, tot i que amb uns controls intensius i l’aplicació immediata de mesures correctores avui dia en el nostre entorn són pràcticament inexistents.

Cal tenir presents alguns factors que en faciliten l’aparició:

  • Edat superior als 30 – 35 anys.
  • Obesitat.
  • Antecedents de diabetis a la família.
  • Diabetis gestacional en embarassos previs.

Diabetis tipus LADA (Latent autoimmune Diabetis in Adults)

És una variant de la diabetis autoimmune i es caracteritza per tenir una progressió lenta cap a la insulinopenia, és a dir, cap a la manca de producció d’insulina per part del pàncrees. La diabetis tipus LADA comparteix característiques amb la diabetis tipus 1 i amb la tipus 2.

De la mateixa manera que passa amb la DM1, es produeix perquè el cos ataca les cèl·lules beta del pàncrees. Aquestes són específicament les responsables de la producció d’insulina, que s’encarrega que la glucosa a la sang pugui entrar a les cèl·lules per ser utilitzada com a font d’energia

Però a diferència de la DM1, en el cas de la diabetis autoimmunitària latent de l’adult (LADA) en general no es necessita insulina fins passats uns mesos i, fins i tot anys, després de rebre el diagnòstic. Per això es diu que és una variant lenta de la diabetis tipus 1. Igual que en la DM1, es desconeix la causa.

D’altra banda, té en comú amb la diabetis tipus 2 el fet que, tant la LADA com la DM2 es desenvolupen durant l’edat adulta (més de 30 anys).

Al principi, la diabetis LADA de l’adult es pot tractar mitjançant el control de la glucèmia amb la dieta, control de pes, si correspon, exercici i, possiblement, antidiabètics orals. Actualment, però, alguns metges endocrinòlegs prescriuen insulina lenta des del diagnòstic de la malaltia, donat que hi ha estudis que apunten a una millor preservació de la funció de les cèl·lules beta en pacients amb diabetis tipus LADA tractats amb insulina des del diagnòstic. Cal remarcar que aquests pacients sovint són diagnosticats com a diabetis tipus 2, i per tant, no són tractats amb insulina fins que la malaltia ho fa necessari, és a dir, quan les cèl·lules beta ja no produeixen insulina. És per aquest motiu que és important tenir un diagnòstic correcte de diabetis tipus LADA.

L’única manera de diagnosticar una diabetis LADA és mitjançat una anàlisi de sang que demostri la presència d’anticossos anti-GAD, els quals són els responsables de l’atac autoimmune sobre les cèl·lules beta.

No hi ha consens sobre a quins pacients caldria demanar uns anticossos anti-GAD, però una proposta és determinar la presència d’anticossos quan un pacient que és diagnosticat amb diabetis tipus 2 compleix almenys dos dels següents requisits:

  • Edat al diagnòstic menor de 50 anys.
  • Símptomes aguts al diagnòstic (polidípsia i/o poliúria i/o pèrdua de pes)
  • Índex de Massa Corporal < 25 Kg/m2
  • Presència d’una altra malaltia autoimmune.
  • Antecedents familiars de malalties autoimmunes.

Informació revisada per la Dra. Marta Hernández, Servei d’Endocrinologia i Nutrició de l’H. Universitari Arnau de Vilanova.

Què és la insulina?

La insulina és una hormona i està fabricada per les cèl·lules beta dels illots de Langerhans, localitzats en el pàncrees.

És imprescindible en el cas de la diabetis de tipus 1, anomenada insulinodependent. Tanmateix, qualsevol persona amb diabetis del tipus 2 pot necessitar-ne al llarg de l’evolució de la seva afecció.

La insulina és necessària per ajudar a la glucèmia (sucre de la sang) a entrar en les cèl·lules del cos i ser utilitzada per a produir energia. S’emmagatzema en el fetge i els músculs (en forma de glicogen), per ser emprada més endavant i mantenir constants els nivells de glucosa en sang.

Nivell ideal de glucosa en sang i HbA1c<

Si els nivells de glucosa es troben en el nivell o franja ideal la major part del temps, això significa que la diabetis està ben controlada.

L’equip sanitari indicarà els objectius de glucèmia de forma individualitzada, tenint en compte les recomanacions internacionals.

Com puc controlar la glucèmia?

Per controlar els nivells de glucosa en sang cal fer ús d’un aparell anomenat Glucòmetre, que amb una petita gota de sang t’indica la glucèmia (sucre en sang).
Aquest monitoratge del nivell de glucosa en sang ens indica si tenim un bon equilibri entre la pauta d’insulina, el menjar i l’exercici.

Cal fer-ho abans de cada àpat i dues hores després. Els moments més comuns del dia són: abans de l’esmorzar, abans del segon esmorzar, abans del dinar, abans del berenar, abans del sopar i abans d’anar a dormir o tres hores després de punxar la insulina del sopar.

El pacient també ha de mesurar de tant en tant el nivell de glucosa en sang durant la nit, per detectar la possible hipoglucèmia sense símptomes.

És possible que l’equip assistencial de diabetis aconselli mesurar el nivell de glucosa en sang a altres hores del dia com pot ser durant una activitat física.

Hipoglucèmia

La hipoglucèmia és la condició clínica que es produeix quan hi ha un baix nivell de glucosa en sang, provocant una falta d’energia al cos per funcionar.

Per norma general, es considera hipoglucèmia els valors de glucèmia menors a 70 mg/dl. Per corregir aquesta situació cal actuar ràpidament, de manera que s’ha de fer un control de glicèmia capil·lar i prendre HC d’absorció ràpida, com ara suc, sucre, mel, entre d’altres.

No és recomanable prendre xocolate ni aliments amb greix, perquè endarrereixen l’absorció i augmenten la glucèmia de forma retardada, ja que són d’absorció lenta.

Símptomes de la hipoglucèmia:

  • Debilitat o cansament
  • Tremolors
  • Pal·lidesa
  • Suor freda
  • Fam intensa
  • Mal de cap
  • Visió borrosa
  • Mareig, confusió o falta de concentració

Hipoglucèmia greu

Es considera que una hipoglucèmia és greu quan els símptomes inhibeixen la capacitat de reacció de la persona davant de la situació i requereix de l’ajuda d’una altra persona. Això passa quan es presenta un nivell tan baix en sang que el cervell no té prou glucosa per funcionar adequadament.

Els símptomes d’una hipoglucèmia greu són l’absència de la capacitat per ingerir aliments, vòmits, pèrdua de consciència o convulsions.

Com actuar?

Quan una persona es troba inconscient o presenta una convulsió, està prohibit donar aliments per boca. En aquests casos, s’ha d’injectar un medicament anomenat glucagó.

El glucagó augmenta els nivells de glucosa en sang i facilita recuperar el nivell de consciència. Si no es recuperés, s’ha d’acudir a urgències. Va en un kit de plàstic de color taronja que conté el glucagó en pols i xeringa pre-omplerta amb dissolvent per a solució injectable.

Hiperglucèmia

La hiperglucèmia o nivell de glucosa elevat en sang està causada per l’acumulació de glucosa en el torrent sanguini. El nivell de glucosa pot augmentar de manera transitòria després d’un menjar ric en hidrats de carboni i habitualment pot ser asimptomàtic. No obstant això, quan els nivells de glucosa a la sang es mantenen elevats a causa de la manca d’insulina, els nivells de cetones en sang s’eleven.

El nivell de glucosa en sang es considera elevat quan és superior a 250 mg/dl. Per això, si es detecten nivells superiors a 250 mg/dl de forma mantinguda, és important comprovar els nivells de cetones en sang o orina.

Símptomes de la hiperglucèmia:

  • Nàusees i vòmits
  • Cansament i somnolència, i irritabilitat*
  • Dolor abdominal
  • Infecció per fongs
  • Llavis i llengua seca
  • Visió borrosa

* Si el pacient presenta alguns d’aquests símptomes i, a més, el cor li batega ràpidament, respira profundament, ràpid i es troba somnolent, cal trucar immediatament a l’equip de la unitat de diabetis i/o anar a urgències, ja que pot patir cetoacidosi diabètica. La cetoacidosis diabètica és una urgència mèdica.

**La informació proporcionada en el lloc web no reemplaça, sino que complementa la relació entre el professional de salut i el seu pacient o visitant, i en cas de dubte ha de consultar el seu professional de salut de referència.