Tens diabetis i encara no tens sensor? T’informem dels teus drets!

En aquest article:

• Introducció: la situació actual a Catalunya
• Qui té dret a l’accés als sensors i com funciona?
• Com actuar si compleixes els requisits, però no t’han concedit l’accés

Introducció: La situació actual a Catalunya 

En els darrers mesos, des de l’ADC hem detectat incidències en l’accés als sensors MCG finançats pel Servei Català de la Salut. Tot i existir normativa que n’hauria de garantir l’accés, hi ha persones a les quals, tot i complir els criteris, no se’ls concedeix aquest sensor des del sistema públic.

A la zona de Metro Nord, la situació dels sensors és clarament restrictiva i marcada principalment per problemes de pressupost. La majoria dels centres, tant de primària com hospitals no ICS, tenen àrees bloquejades total o parcialment des de 2024 o 2025, afectant especialment Terrassa (Mútua de Terrassa i Consorci Sanitari) i altres hospitals com Mataró o Taulí. En alguns casos puntuals, com Igualada, s’han reobert recentment gràcies a noves assignacions, tot i que sovint el pressupost és compartit amb altres dispositius com bombes, limitant encara més l’accés real als sensors.

A l’atenció primària, la situació és especialment crítica: molts CAPs estan aturats o amb assignacions molt per sota de la demanda real (exemples com Les Hortes, amb més de 50 pacients, però només pressupost per a 10, o centres amb límits de 3 a 18 pacients). També hi ha centres completament aturats per haver superat el pressupost assignat o per manca de finançament des de finals de 2025.

A més, s’estan produint revisions per part del CatSalut en centres privats/EBA, amb control dels pacients actius i limitacions estrictes en noves assignacions. Paral·lelament, hi ha problemes estructurals en alguns equips (canvis constants de referents i baixa implicació professional), que dificulten encara més la implementació.

Finalment, destaca una situació de desbordament en hospitals com Taulí, amb llargues llistes d’espera i desviació de pacients cap a primària, on tampoc poden assumir-los, generant un escenari de saturació i descoordinació general. En conjunt, el sistema es troba tensionat, amb accés molt limitat als sensors i una gestió fortament condicionada pel pressupost disponible.

A l’ADC us animem a posar una queixa i a conèixer millor la vostra situació! T’ho expliquem:

Qui té dret a l’accés als sensors i com funciona?

Diabetis tipus 2:

Altres tipus de diabetis:

Altres pacients insulinodependents:

Recordem que, en tots els casos, es protegeix el dret a l’accés mentre el pacient s’adhereixi al tractament, assoleixi els objectius, segueixi les recomanacions del seu equip mèdic, assisteixi a les cites al seu centre de salut, etc.

Com actuar si compleixes els requisits, però no t’han concedit l’accés.

És important denunciar aquestes situacions als organismes competents i informar-ne a l’ADC. D’aquesta manera, podem estar-ne al corrent per tal de fer pressió junts i generar canvis reals.

1. Explica el teu cas a l’ADC
Hem habilitat una breu enquesta per recollir casos de denegació o dificultats d’accés. Aquesta informació és clau per poder fer pressió institucional i traslladar la problemàtica al Consell Assessor sobre la Diabetis a Catalunya.

2. Presenta una queixa formal
Recomanem també reclamar directament als organismes competents:

• CatSalut: com a responsable de la prestació sanitària
• Síndic de Greuges: per denunciar una possible vulneració de drets

T’expliquem com presentar-la aquí:

Fer aquestes passes no només pot ajudar en el teu cas particular, sinó que contribueix a millorar el sistema per a totes les persones amb diabetis. Des de l’ADC, continuarem treballant perquè el dret al monitoratge continu de glucosa sigui una realitat efectiva per a tothom.