Des de l’ADC el passat 27 d’octubre vam realitzar un qüestionari* entre els 100 assistents al webinar “COVID-19 i les persones amb diabetis com a grup de risc”, del qual s’han extret les següents conclusions:

  • Sabies que un 78% de les persones amb diabetis enquestades consideren que la seva diabetis es troba igual o millor de com estava abans de la pandèmia?
  • Que durant la pandèmia la majoria ha pogut controlar el seu pes i pesen el mateix, i entre els que l’han modificat és perquè n’han guanyat?
  • I que un 85% considera que les visites en un futur haurien d’alternar-se entre virtuals i presencials?

Durant tot el període de pandèmia, més de la meitat de la població amb diabetis va patir com a dificultats, entre d’altres, poder accedir al seu metge o infermer/a i mantenir la seva activitat física habitual. En canvi, molt menys complicat consideren que ha estat realitzar els controls de glucèmia, menjar correctament o tenir accés a la medicació o a la presa regular de la mateixa.

Molts pacients han consultat els seus dubtes als professionals sanitaris, tot i que internet o l’associació de pacients s’inclouen com a agents de suport informatius. En menys mesura, en canvi, els farmacèutics/es.

La majoria creu que si es requerís un canvi en el seu tractament, tindria dificultats per realitzar-lo en el període actual de pandèmia pel limitat accés als professionals sanitaris. Les principals barreres per controlar la seva diabetis durant la pandèmia de la COVID-19 han estat el fet de no poder sortir de casa per la incertesa davant el contagi i la dificultat per tenir cita amb el seu metge o infermer/a. En canvi, s’ha trobat poca dificultat, per exemple, amb  la renovació de la recepta mèdica.

Durant la pandèmia, en un 62% dels casos es va continuar realitzant la visita a distància per telèfon sense tenir la necessitat de cancel·lar les seves cites de control amb el professional sanitari.

* Aquest qüestionari ha estat respost pels participants que van assistir de manera virtual al webinar: “COVID-19 i les persones amb diabetis com a grup de risc”.  Es recomana interpretar-lo de manera aproximada pel possible biaix del  mostreig (per respondre s’havia de tenir accés  a internet i, per tant, un percentatge elevat de gent gran pot no haver estat representada).